Italian allora, French alors: Functions, convergences and divergences

Abstract

The functions, convergences, and divergences of Italian allora and French alors are analyzed in two Italian texts (the Novellino, in Old Italian, and Paso Doble, in Modern Italian) and their French translations. The discourse marker is used differently in the two languages, and the con- trastive analysis allows us to better assess those differences, by explicitly quantifying the degree of correspondence, omissions, and non-literal translations. Furthermore, our work confirms the exis- tence of functions which may be identified as more central or more peripheral within a certain configuration, and emphasizes the existence of cross-language preferences for a more/less rich set of forms for expressing a particular function. The polyfunctionality and context-boundness which characterize discourse markers in general are held responsible for differences in translation, thus motivating the several shades of meaning which distinguish Italian allora (with regard both to Old and Modern Italian) from French alors .

Alternate abstract:

En aquest article analitzem les funcions, les convergències i les divergències del connector italià allora i del francès alors a partir de dos textos italians ( Novellino , en italià antic, i Paso Doble , en italià actual) i les corresponents traduccions franceses. Aquest marcador del discurs s’utilitza de manera diferent en les dues llengües com l’anàlisi contrastiva permet posar de manifest quantificant explícitament el grau de correspondència, omissions i traduccions no literals. Més encara, aquest treball confirma l’existència de funcions que poden ser identificades com a més centrals o més perifèriques dins d’una certa configuració i també manifesta l’existència de preferències interlingüístiques en un grup de formes més o menys ric per a expressar una funció particular. La polifuncionalitat i la dependència contextual que caracteritza els marcadors del discurs en general expliquen les diferències de traducció i, per tant, motiven els diferents matisos de significat que diferencien allora (tant respecte a l’italià antic com a l’actual) del marcador francès alors .