The manifestation of intonational focus in Castilian Spanish

Abstract

In this paper we study the phonological manifestation of various intonational focus domains in Castilian Spanish. We propose that downstep is one of the intonational signallers of focus in this language. The phonological problems of accounting for this phenomenon in Pierrehumbertian models are explored. Alternative solutions are offered following the single-tone model put forward by Cabrera Abreu (2000) within the Government Phonology framework, taking into account other proposals by the author and her co-workers. Typically, the prefocal and focal items participate in licensing relations which integrate them in a well-formed phonological structure in terms of onsets and nuclei respectively as the only two possible constituents within another major constituent, the intonation group. Pitch movements in the prefocal and focal items in the various focus domains are accounted for by the presence / absence of T(one) associated to different constituent boundaries. In addition, the constituent licensing the focal item is preceded by an intonation group whose nuclear constituent is empty, thus showing toneless boundaries which are responsible for the observed downstep effect.

Alternate abstract:

L’article presenta una anàlisi fonològica del focus entonatiu en castellà peninsular. Hom defensa que l’esglaonament descendent és un dels indicis acústics que marquen el focus en aquesta llengua. S’exploren els problemes fonològics per explicar aquest fenomen en el model mètric i autosegmental i s’ofereixen solucions alternatives seguint el model de to únic proposat per Cabrera Abreu (2000) en el marc de la fonologia de recció (tenint també en consideració altres propostes de l’autora i dels seus col·laboradors). Típicament, els elements prefocals i focals participen en relacions de legitimació que els integren en una estructura fonològica ben formada en termes d’inici i nucli respectivament dins un altre constituent major: el grup d’entonació. La realització entonativa dels elements prefocals i focals en els diferents dominis s’expliquen per la presència/absència de to associat a diferents límits de constituents. El constituent que legitima l’element focal és precedit per un grup d’entonació amb un constituent nuclear buit, fent que els límits prosòdics sense to siguin responsables de l’efecte d’esglaonament descendent observat.