Content area
Valencià:La present tesi estudia les diferents característiques i tipologies d'escoles de música i les bones pràctiques educatives que s’apliquen a les mateixes. Aquest tipus d’escoles presenten una millor versatilitat i holisme en comparació a altres tipus de centres, tant del llenguatge musical i la seua teoria, com de l'instrumental.
El primer capítol recull la introducció de la tesi, on es contextualitzen les escoles de música. Es fa una sinopsi a les zones i institucions on més han destacat i evolucionat, tant en l'àmbit estatal com en l’internacional, mostrant al mateix temps, els diferents tipus de concepció, objectius i legislació que existeix entre aquests tipus de centres o la dualitat que poden presentar junt en altres tipus d’ensenyament. El motiu principal d’aquesta tesi és mostrar les bones pràctiques educatives a través de l’estudi de tres tipologies diferents d’escoles de música, ja que aquests tipus de centres comptem amb els millors condicionants i, si aprofiten al màxim les seues possibilitats, els estudis de música poden ampliar-se notablement.
Els objectius, per tant, estan establerts en dues parts: d'una banda, mostrar bones pràctiques d'escoles de música, tenint en compte els diferents àmbits i contextos i, d'altra posar de manifest que els models que seran estudiats poden servir per a determinar estàndards basats en aquelles característiques més adients per a cada escola de música que ho desitje aplicar.
Dins del segon capítol, l'estat de la qüestió, es vol actualitzar la definició de bona pràctica, partint des d'un àmbit més general en l'educació musical fins a arribar a una escola de música en concret. El tercer capítol es dedica al marc teòric. En ell s’estudia l’aplicació de les bones pràctiques en les escoles de música a través del docent. el qual, per poder aplicar-les ha d’abastar múltiples vessants com l’acció docent, gestió de l’organització, l’ús de les TIC o diferents mètodes d’ensenyament.
El quart capítol es centra en el marc metodològic emprat per estudiar les diferents característiques i tipologies d'escoles de música, el qual és de caràcter qualitatiu. S'ha configurat mitjançant l'estudi de cas, amb entrevistes obertes i focus group als mestres, pares i equips directius dels centres seleccionats, sent validades prèviament. En concret, els centres entrevistats han sigut l'escola de música de la Societat Musical de Canet d'en Berenguer, l'escola municipal "Diego Ortiz" de Toledo i l'escola municipal de música i dansa de Donosti.
Encara que les entrevistes tenen un vessant empàtic i no intervencionista per tal d’afavorir una millor recollida d’informació, cal mencionar també la utilització de la triangulació en les preguntes que es realitzaren amb la finalitat d’obtindre uns resultats els més acurats possibles.
En el quint capítol es determinen els resultats, el seu anàlisi i discussió. Per a l'obtenció d'uns resultats adients, el processament i l'anàlisi de dades s'han realitzat mitjançant programes de tractament qualitatiu específics els quals han sigut utilitzats per classificar, catalogar i esquematitzar totes les dades extretes de les entrevistes. La discussió dels resultats mostra les diferents maneres de treballar de les escoles seleccionades per a l'estudi de cas, i els punts coincidents en totes elles, que en termes generals serien, entre altres la ludificació, les classes col·lectives i la recerca d'un repertori més actualitzat i contextualitzat a les seues necessitats.
Per últim, el sext capítol arreplega les conclusions de la tesi, les quals confirmen les bones pràctiques en aquestes escoles, fins i tot amb un alt grau de competència musical. Estes a més a més, poden arribar a prolongar-se al llarg de la vida de la persona que ho desitja. Cal tenir en compte altres factors no estrictament musicals com l’arrelament sociocultural, uns pressupostos i economies estables o els usos correctes i concrets de les TIC. Finalment, es proposen línies d'investigació en relació a les bones pràctiques educatives i les escoles de música.