Hacia una arqueología de la política forestal franquista: las repoblaciones forestales y el borrado cultural de los paisajes rurales (Hontanillas, c. 1950-2020)

Abstract

En este artículo presentamos una primera aproximación arqueológica a las repoblaciones forestales del franquismo. Nuestro objetivo es comenzar a dibujar un campo inédito a partir de una adaptación de las fuentes históricas y etnográficas a la mirada arqueológica. Desde esta perspectiva, afín a una historia integral de inspiración gramsciana, caracterizamos la política forestal franquista como un dispositivo de pasivización orientado a modificar la memoria social y política del territorio mediante un «borrado cultural» de los paisajes históricos. A esto se añade el crecimiento de las masas forestales, que ha redundado en la naturalización de estos espacios y del legado político y jurídico-administrativo del que proceden. Para abordar este problema, proponemos una caracterización arqueológica de las masas forestales del franquismo desde las nociones de ruina ambientaly paisaje. En un segundo momento, añadiremos a estas categorías las coordenadas histórico-políticas del dispositivo forestal franquista para, a partir de ahí, exponer nuestra aproximación al caso particular de Hontanillas (Guadalajara). Este antiguo pueblo abandonado es un ejemplo de la ruptura histórica que implicaron las forestaciones, pero también de las inercias que impone este legado en el presente. La recuperación actual del pueblo vuelve a movilizar la memoria de su abandono que aquí ofrecemos como una recuperación de la significación cultural y política de su paisaje.

Alternate abstract:

En aquest article presentem una primera aproximació arqueològica a les repoblacions forestals del franquisme. El nostre objectiu és començar a dibuixar un camp inèdit a partir d’una adaptació de les fonts històriques i etnogràfiques a la mirada arqueològica. Des d’aquesta perspectiva, afí a una història integral d’inspiració gramsciana, caracteritzem la política forestal franquista com un dispositiu de passivització orientat a modificar la memòria social i política del territori mitjançant un «esborrament cultural» dels paisatges històrics. A això s’afegeix el creixement de les masses forestals, que ha redundat en la naturalització d’aquests espais i del llegat polític i juridicoadministratiu del qual procedeixen. Per abordar aquest problema, proposem una caracterització arqueològica de les masses forestals del franquisme des de les nocions de ruïna ambiental i paisatge. En un segon moment, afegirem a aquestes categories les coordenades historicopolítiques del dispositiu forestal franquista per, a partir d’aquí, exposar la nostra aproximació al cas particular d’Hontanillas (Guadalajara). Aquest antic poble abandonat és un exemple de la ruptura històrica que van implicar els repoblaments, però també de les inèrcies que imposa aquest llegat en el present. La recuperació actual del poble torna a mobilitzar la memòria del seu abandó, que aquí oferim com una recuperació de la significació cultural i política del seu paisatge.

Alternate abstract:

In this article we present a first archaeological analysis of Franco’s reforestation policy, based on a comprehensive history that takes into account a multiplicity of historical, archaeological and ethnographic sources. Taking a Gramscian-inspired conceptual approach, we characterise Franco’s forestry policy as an instrument for pacification capable of altering the social and political memory of the country through a cultural erasure of historical landscapes. In addition, the growth of forest expanses has resulted in these areas and of their political, legal and administrative origins being returned to nature. To address this problem, we propose an archaeological characterisation of Franco’s forest expanses based on the concepts of environmental destruction and landscape. We will then add the historical-political actions of the Franco regime’s forestry policy, particularly with regard to the specific case of Hontanillas (Guadalajara). This ancient abandoned village is an example of the historical rupture caused by Franco-era forestation, but also of the long-lasting stagnation caused by this legacy. The current regeneration of the village rekindles the memory of its abandonment, as well as recovering the cultural and political significance of its landscape.