L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps

Abstract

Aquesta investigació parteix de la hipòtesi que la premsa no fou un fenomen sorgit de la revolució industrial, ni tampoc un producte de l’anomenada “societat de masses”, sinó que la publicació de notícies impreses de forma periòdica i la seva difusió entre un públic ampli, nombrós i heterogeni era un fet del tot habitual a l’Europa moderna. A Catalunya, aquesta periodicitat va prendre forma a partir de la segona meitat del segle XVII, gràcies, sobretot, al treball d’uns quants impressors de Barcelona, els quals, en un moment de recuperació econòmica i com a forma de diversificar el seu negoci, van apostar per la producció de fulls de notícies. Es tractava d’uns impresos de petit format, normalment entre quatre i vuit pàgines, coneguts de forma genèrica amb el nom de gasetes o de relacions, que contenien informació sobre temes polítics i militars, procedent tant de l’entorn més proper com dels llocs més allunyats del continent.

Abstract (AI English translation)

Information popover about translation disclaimer

This research is based on the hypothesis that the press was not a phenomenon that emerged from the industrial revolution, nor a product of the so-called “mass society”, but rather that the publication of printed news on a regular basis and its dissemination among a large, numerous and heterogeneous audience was a completely common occurrence in modern Europe. In Catalonia, this periodicity took shape from the second half of the 17th century onwards, thanks, above all, to the work of a few printers in Barcelona, ​​who, at a time of economic recovery and as a way of diversifying their business, opted for the production of news sheets. These were small-format printed matter, usually between four and eight pages, known generically as gazettes or relations, which contained information on political and military issues, coming from both the immediate surroundings and the most distant places on the continent.