Content area
Aquesta investigació parteix de la hipòtesi que la premsa no fou un fenomen sorgit de la revolució industrial, ni tampoc un producte de l’anomenada “societat de masses”, sinó que la publicació de notícies impreses de forma periòdica i la seva difusió entre un públic ampli, nombrós i heterogeni era un fet del tot habitual a l’Europa moderna. A Catalunya, aquesta periodicitat va prendre forma a partir de la segona meitat del segle XVII, gràcies, sobretot, al treball d’uns quants impressors de Barcelona, els quals, en un moment de recuperació econòmica i com a forma de diversificar el seu negoci, van apostar per la producció de fulls de notícies. Es tractava d’uns impresos de petit format, normalment entre quatre i vuit pàgines, coneguts de forma genèrica amb el nom de gasetes o de relacions, que contenien informació sobre temes polítics i militars, procedent tant de l’entorn més proper com dels llocs més allunyats del continent.