Content area
El Penedès va ser, durant tot el segle X, part de la frontera sobre la qual es va expandir el comtat de Barcelona, tot fent retrocedir l’àrea d’influència d’al-Àndalus. No va ser un procés lineal, sinó que va estar marcat per les relacions de força entre els diversos agents, que fluctuaren entre la guerra i la diplomàcia. El castell de Castellví de la Marca fou protagonista i escenari principal d’aquests fets, en mans al capdavall del llinatge dels Castellvell, els membres del qual foren personatges sovint molt propers als comtes, fins al punt de representar-los en ambaixades davant del califa cordovès. L’anàlisi arqueològica del castell permet proposar una seqüència que s’inicia amb la construcció d’una torre talaia com a iniciativa contra els primers avenços barcelonins, que segueix, durant el mateix segle X i els primers anys del segle XI, amb la conformació d’un castell comtal fronterer i que, finalment, acaba amb el declivi i l’abandonament de la fortificació un cop entrat el segle XII.
