The Fire of Patriotic Reading and Writing in the Historical and Sentimental Novel from Peru, Ecuador and Bolivia at the Second Half of the 19th Century / El fuego de la lectoescritura patriótica en la novela histórica y sentimental de Perú, Ecuador y Bolivia en la segunda mitad del XIX / El foc de la lectura i escriptura patriòtica en la novel·la històrica i sentimental de Perú, Equador i Bolívia durant la segona meitat del segle XIX

Abstract

Aquest article estudia la lectura i escriptura patriòtica com una biotecnologia narrativa que va possibilitar l’esborrament simbòlic de subjectes històrics subalterns, com indis i negres, durant la segona meitat del segle XIX. Mitjançant l’anàlisi de tres novel·les històriques de Perú, Equador i Bolívia, interpretem la figura del letrado criollo com a subjecte de virtut moral compromès en el procés independentista, com a subjecte interpretatiu de la història i mediador cultural sobre altres grups socials, i com a subjecte d’anagnòrisi o revelació personal que il·lumina la seva identitat soterrada i la inscriu en les històries polítiques del seu temps.

Alternate abstract:

This article studies the patriotic reading and writing as a narrative biotechnology which made possible the symbolic effacement of subaltern historical subjects like indians and afrodescendants during the second half of the nineteenth century. Through the analysis of three historical novels from Peru, Ecuador and Bolivia, the figure of the letrado criollo is read as a subject of moral virtue committed to the process of independence, as a subject understanding of history and mediator to other social groups, and as a subject of anagnorisis or a personal revelation which illuminates his hidden identity and engraves it in the political stories of his time.

Alternate abstract:

El presente artículo estudia la lectoescritura patriótica como una biotecnología narrativa que posibilitó el borramiento simbólico de sujetos históricos subalternos, como indios y negros, en la segunda mitad del siglo XIX. Mediante el análisis de tres novelas históricas de Perú, Ecuador y Bolivia, interpretamos la figura del letrado criollo como sujeto de virtud moral comprometido con el proceso independentista, como sujeto interpretativo de la historia y mediador cultural sobre otros grupos sociales, y como sujeto de anagnórisis o revelación personal que ilumina su identidad soterrada y la inscribe en las historias políticas de su tiempo.