FACTORS PRAGMÀTICS DE L'EXPLICITACIÓ DELS PRONOMS DE SUBJECTE DE PRIMERA PERSONA EN EL DISCURS PARLAMENTARI

Abstract

L'explicitació dels pronoms personals jo i nosaltres amb la funció sintáctica de subjecte oracional en una llengua pro-drop com el català comporta certa információ sociopragmàtica relacionada amb la gestió de la imatge social dels interlocutors. En el present estudi ens fixem en les funcions dels dos pronoms de subjecte en el diseurs parlamentari català actual. L'anàlisi efectuada ens permet constatar que es tracta d'un recurs important de l'autoimatge dels politics, que els permet destacar la seva actitud, les seves preferèneies o opinions, que poden ser individuals o grupals. Aquest comportament comunicatiu estratègic sovint inclou efectes sobre la figura ď altres persones involucrades en la situació comunicativa. L'expressio del pronom pot servir per a establir un contrast entre l'emissor i els altres i pot produir un efecte descortés o, per una altra banda, el pronom pot servir per a mantenir equilibri entre les imatges involucrades i en aquest cas l'efecte pot ser cortés.

Alternate abstract:

The explicitation of the personal pronouns jo and nosaltres with the syntactic function of sentence subject in a pro-drop language like Catalan carries certain socio-pragmatic information related to the management of the face of the interlocutors. In the present study we look at the functions of the two subject pronouns in current Catalan parliamentary discourse. The analysis carried out allows us to verify that it is an important resource of the self-image of politicians, which allows them to highlight their attitude, their preferences or opinions, which can be individual or group. This strategic communicative behaviour often includes effects on the figure of other people involved in the communicative situation. The expression of the pronoun can serve to establish a contrast between the speaker and the others and can produce an impolite effect or, on the other hand, the pronoun can serve to maintain equilibrium between the images involved and, in this case, the effect can be polite.

Headnote

Abstract: The explicitation of the personal pronouns jo and nosaltres with the syntactic function of sentence subject in a pro-drop language like Catalan carries certain socio-pragmatic information related to the management of the face of the interlocutors. In the present study we look at the functions of the two subject pronouns in current Catalan parliamentary discourse. The analysis carried out allows us to verify that it is an important resource of the self-image of politicians, which allows them to highlight their attitude, their preferences or opinions, which can be individual or group. This strategic communicative behaviour often includes effects on the figure of other people involved in the communicative situation. The expression of the pronoun can serve to establish a contrast between the speaker and the others and can produce an impolite effect or, on the other hand, the pronoun can serve to maintain equilibrium between the images involved and, in this case, the effect can be polite.

Keywords: Pragmalinguistics, Facework, (Im)politeness, Analysis of parliamentary discourse, Personal pronouns, Explicit subject.

Resum: L'explicitació dels pronoms personals jo i nosaltres amb la funció sintáctica de subjecte oracional en una llengua pro-drop com el català comporta certa információ sociopragmàtica relacionada amb la gestió de la imatge social dels interlocutors. En el present estudi ens fixem en les funcions dels dos pronoms de subjecte en el diseurs parlamentari català actual. L'anàlisi efectuada ens permet constatar que es tracta d'un recurs important de l'autoimatge dels politics, que els permet destacar la seva actitud, les seves preferèneies o opinions, que poden ser individuals o grupals. Aquest comportament comunicatiu estratègic sovint inclou efectes sobre la figura ď altres persones involucrades en la situació comunicativa. L'expressio del pronom pot servir per a establir un contrast entre l'emissor i els altres i pot produir un efecte descortés o, per una altra banda, el pronom pot servir per a mantenir equilibri entre les imatges involucrades i en aquest cas l'efecte pot ser cortés.

Paraules clau: Pragmalingüística, Activitats d'imatge, (Des)cortesia, Análisi del discurs parlamentari, Pronoms personals, Explicitació de subjecte.

1. Introducció

Les comparacions realitzades en les análisis anteriors de l'autora, dedicades a l'ús pragmatic de la forma verbal cree (que) (Rossowová 2020, Kuzmová 2021), van revelar una freqüéncia significativament més alta del pronom personal jo amb la fundó de subjecte explicit d'aquesta forma verbal en el corpus parlamentari en comparació amb un corpus escrit1. En el corpus parlamentari es va trobar el subjecte explicit de la primera persona singular en el 43% de casos, en l'escrit en el 12% de casos (Kuzmová 2021). A base d'aqüestes dades deduïm que aquest généré textual és significatiu en l'aparició dels pronoms de subjecte de primera persona.

Creiem que aquest fet suggereix que l'explicitació del subjecte exerceix una estrategia argumentativa i una fundó pragmática específica en les interactions parlamentarles. Segons Alcaide Lara (2009: 7) es tracta d'una de les marques del carácter oral del discurs parlamentari, fet que podría explicar la seva alta incidentia en el corpus parlamentari en comparació amb l'escrit. No obstant aixó, nosaltres creiem que l'aparició dels pronoms jo i, análogament, nosaltres, está motivada, a més, per altres factors discursius. El present trebali pretén observar com, dins del marc comunicatiu, l'ús dels pronoms opcionais permet als locutors negociar la imatge individual i col-lectiva amb la finalitat d'assolir els seus objectius comunicatius. Per tant, volem estendre l'estudi també al subjecte explicit de la primera persona plural i, entre altres coses, observar si hi ha diferencies de l'ús i observar la seva funció pragmática i argumentativa.

En aquest trebali estudiarem la presencia deis pronoms jo i nosaltres amb la funció del subjecte explicit de la propositio en el diseurs parlamentari2 en reláció amb les activitats d'imatge (vg. 2.2.), ja que és evident que els pronoms esmentats se centren explicitament en la figura del parlant o del parlant i el grup en qué s'inclou; i d'aquesta manera comporten impacte en l'autoimatge. Soler Bonafont (2016) suggereix que l'explicitació del subjecte pot convertir un missatge en un element més informatiu des del punt de vista pragmatic.

A banda de constatar i exemplificar l'abast de l'autoimatge treballada a través de l'explicitació de subjecte de primera persona, s'examinarà si l'activitat d'autoimatge pot afectar també la imatge dels interlocutors i de quina manera ho pot fer. Ens intéressa saber quines són les motivacions pragmatiques del subjecte explicit de primera persona singular i plural en el diseurs parlamentari.

La referencia a la propia personalitat del parlant i al grup del quai el parlant es considera membre, pot estar motivada per la nécessitât del locutor de negociar la seva imatge social ('face'3, terme introduit per Goffman (1967)). És probable que les interaccions parlamentarles per la seva naturalesa continguin actes de parla destinais a reforçar la imatge personal del parlant, o de vegades també del grup al quai representa, i que tal activitat impliqui un efecte determinat en la imatge dels altres participants de l'acte comunicatiu.

D'acord amb Stewart (2001), l'ús dels pronoms personals en combinació amb una forma verbal que no siguí morfolôgicament equívoca significa violació de la máxima griceana de la quantitat, segons la quai la contribució del parlant no hauria de ser ni informativament redundant ni insuficient. La violació de les maximes conversacionals de Grice sovint pot trobar explicació en les nécessitais comunicatives relacionades amb la cortesía verbal o les activitats d'imatge.

2. Marc teorie

2.1. Pronoms

"Els pronoms personals són elements nominals definits i designen una persona o entitat coneguda o identificable [...]" (Gramática de la llengua catalana: 189). Els pronoms personals estudiáis, és a dir, jo i nosaltres, són pronoms díctics, que designen directament els participants en l'acte de parla. En català les marques morfolôgiques de persona i nombre del verb permeten sobreentendre el subjecte oracional, per aixô el subjecte pot ser el-líptic, ja que és recuperable mitjançant la flexió verbal; Eodolí (2008) parla en aquest cas de pronom butt. El català s'ha classificat corn una de les llengüespro-drop (pronoun-dropping), és a dir, una llengua que no requereix la realització sintáctica d'un subjecte. Aquesta possibilitat, és a dir, la possibilitat d'afegir el subjecte explicit, suposa, des del punt de vista comunicatiu, una opció marcada respecte a l'el-lipsi, perqué afegeix un valor emfatic a la construcció resultant.

Segons Eodolí (2008), el pronom fort pot tenir les següents funcions comunicatives:

a) estableix un contrast

b) afegeix èmfasi

c) elimina ambigüitat de la interpretáció del context

En els contextos que acabem de resumir, la presencia del pronom personal duplica la információ continguda en els morfemes verbals; d'aquesta manera es transgredeix la máxima de quantitat de Grice (1975). Aquesta transgressio troba 1'explicació en la nécessitât d'activació dels efectes socials identificáis dels pronoms, que són, com veurem al llarg de l'anàlisi efectuada, d'autoimatge, de cortesía i de descortesía. Segons Alcaide Lara (2009: 7) l'explicitació pronominal dei subjecte "no es una cuestión de variación libre, sino que está sujeta a factores sintácticos y, sobre todo, comunicativos". Gracies a aixó no es pot considerar que el pronom personal explicit amb la fundó de subjecte oracional siguí redundan!, ja que és comunicativament rellevant i pot servir per a crear significats diferents relacionáis amb la (des)cortesia verbal o amb l'activitat d'autoimatge.

En aquest trebali ens fixem només en els pronoms personals explicits que realitzen la fundó sintáctica de subjecte oracional. Segons Senano i Aijón Oliva (2010), el subjecte focalitza un participant de l'acte comunicatiu i un subjecte expressat es manifesta mes present que un subjecte omès. Els pronoms personals comporten una activació de la persona corresponent en el context. l'explicitació dels pronoms de la primera persona suposa una insistencia particular en emfatitzar el subjecte. Aquest fet incrementa la força expressiva de l'acte de parla en qüestió.

2.2. Activitats d'imatge

Les activitats d'imatge (facework, Goffman 1967) representen accions que els humans realitzen per a ser cohérents amb la imatge social propia, que és producte de la comunitat en la quai ens movem, i per a considerar la imatge social dels interlocutors en una determinada interacció. Segons Hernández Flores es tracta d'una "categoría englobadora de diferentes tipos de comportamiento comunicativo con efecto en la imagen social de los interactuantes" (2013: 177). Les activitats d'imatge, per tant, afecten de manera significativa les relacions interpersonals i la manera de ser vist pels altres membres d'un col-lectiu.

Segons Bravo (1999, 2002), la imatge social afectada per la interacció és de dos tipus. D'una banda, la imatge d'autonomia, que deriva de la nécessitât de les persones de veure's corn aigu amb caractéristiques individuals que el distingeixen del grup al quai pertany, i, ď altra banda, la imatge d'afiliació, o siguí, el desig dels humans de sentir-se identificat amb un grup de persones. Les caractéristiques especifiques de les dues categories depenen de les circumstàncies socioculturals i comunicatives concretes. Lotes dues categories plantejades per Bravo es poden manifestar de manera individual o grupai. La imatge individual es refereix al desig de l'individu de veure's i ser vist pels altres membres de la societal. La grupai reflecteix la manera amb la quai un grup de persones desfija veure's o ser vist pels altres. Encara que en les intervencions parlamentarles els locutors esdevenen portaveus d'un grup parlamentari determinat, que aparentment representa un emissor grupai o col-lectiu, els locutors solen emfatitzar també la seva identitat individual i el seu propi punt de vista independentment del realçament de la figura grupal. Aixô vol dir que no es limiten tan sols a treballar la imatge del grup del qual formen part, sino que també dediquen un espai a subratllar la seva propia importancia dins del grup, és a dir, la seva Individualität. L'aplicació de 1'estrategia es pot observar a l'exemple següent, extret del corpus d'estudi recollit.

(1) A la seva compareixença inicial, pero també arran de la pregunta quejo li vaig fer -jo mateixa li vaig fer en aquest hemicicle-, vostè va respondre, em va assegurar que el Govern treballava per seguir amb la retirada dels elements franquistes de l'espai public. I jo ara la interpel-lo, efectivament, sobre la situació en que es troben aquests elements franquistes, [...]. (DSPC-P 94:17)

En aquest fragment el parlant insisteix diverses vegades en la seva agentivitat, repeteix el pronom explicit de primera persona per deixar ciar el desig de destacar-se del grup, establir i mantenir l'autoritat propia. En tots els casos del jo exposais, el pronom és opcional pel que fa a la seva aparició i és un element de visibilització que indica que el que s'expressa s'associa directament a la figura del parlant.

Entre les activitats d'imatge podem destacar aquelles que están destinades a preservar la imatge social dels interactuants davant les amenaces que pot suposar un esdeveniment comunicatiu, aquelles que serveixen per a crear o confirmar una imatge social o altres destinades a atacar i damnificar la imatge social. Consegüentment, l'efecte social d'aquesta mena d'activitat comunicativa pot ser pošitiu, negatiu o neutre per a les imatges involucrades (Bravo 2002, 2005; Hernández Flores 2013), o siguí, la del parlant (individual o grupai), la del destinatari (individual o grupal) o la de les terceres persones. L'efecte que causen les activitats d'imatge a nivell social está vinculat al rol que els parlants representen en una intervenció comunicativa concreta. Quan l'efecte social de les activitats d'imatge és pošitiu tant per a la imatge social del parlant com per a la de l'oient i el que es persegueix és l'equilibri entre les dues imatges, l'activitat es pot catalogar com a cortesa. En canvi, si l'efecte social és negatiu per a la imatge social del destinatari, l'activitat d'imatge es considera descortesa. A mes, l'efecte social pot ser pošitiu per al parlant i neutre per al destinatari quan el que es pretén és únicament destacar, protegir o confirmar la imatge social propia; es tracta, dones, d'activitats d'autoimatge (Bravo 2005, Hernandez Flores 2013).

3. Corpus i metodologia

El present estudi pretén explorar, des d'un punt de vista qualitatiu, quines són les tendencies pragmaticodiscursives de l'explicitació del subjecte a través dels pronoms personals de primera persona singular i plural en el diseurs parlamentari çatala.

Per aquest objectiu s'han fet servir dades de 3 números del Diari de Sessions del Parlament de Catalunya [DSPC] de l'any 2023; s'ha agafat un numéro per a cada mes del primer trimestre de l'any; els números ban estât escollits de manera aleatoria. El corpus de trebali es compon de 285 mostres del pronom personal jo amb la fundó del subjecte explicit, i 217 del pronom nosaltres amb la mateixa fundó sintáctica. Com es pot veure en el corpus amb el quai treballem, el pronom explicit jo es fa servir amb mes freqüència4. No obstant aixô, les dades numériques no constitueixen el centre de la nostra atenció, el que ens intéressa són els contextos d'ús pragmatic dels pronoms analitzats. Com veurem a continuació, els dos pronoms es fan servir en contextos semblants i se n'han documentat usos d'activitats de (des)cortesia i, sobretot, d'autoimatge.

La dinámica interaccional del discurs parlamentari és complexa, predominantment competitiva. Van Dijk (1995) identifica com a estratègies fonamentals del discurs ideológie la d'emfatitzar les prôpies accions positives i la d'emfatitzar les accions negatives dels altres. En consonancia amb aixô, es pot suposar una presencia significativa d'activitats que emfatitzin la imatge propia dels parlamentaris i que, al mateix temps, afectin mes directament o indirecta de manera negativa la imatge dels altres participants del diseurs. De fet, com es comentará amb més detall mes endavant, l'estrategia d'autoimatge de l'individu o del grup s'ha detectat en tots els exemples disponibles. Ilie constata que "a major incentive for the parliamentarians' active participation in the debates is the constant need to promote their own image in a competitive and performance oriented institutional interaction" (2006:191).

En la primera fase del trebali s'han extret totes les ocurrències dels pronoms esmentats amb la fundó del subjecte explicit. Després s'ha estudiat el context de cada aparició del pronom, el tipus d'acte de parla segons la taxonomia de Searle (1969) i s'ha avaluat el seu efecte social. Per acabar, s'ha deserit més concretament el tipus de l'activitat d'imatge del recurs estudiat i s'ha procurat constatar el seu abast sociopragmàtic. D'acord amb el marc teorie exposât, hem pogut classificar les activitats d'imatge de subjecte pronominal explicit en tres categories basiques, és a dir, en activitats d'autoimatge, activitats de cortesía i activitats de descortesía. Es tracta, dones, d'un trebali qualitatiu i interpretatiu.

En eis apartats següents es presentaran els resultats de la investigació i s'exemplificaran els usos documentais.

4. Anàlisi dels efectes pragmatics dels pronoms explicits jo i nosaltres amb la funció de subjecte

Després d'haver estudiat acuradament totes les ocurrències dels pronoms jo i nosaltres en funció del subjecte explicit, pod strok signem constatar que en la mena de genere del quai ens ocupem aquí, l'explicitació de subjecte serveix d'estratègia d'autoimatge. E'estrategia forma part del comportament comunicatiu dels politics i sembla que es tracta de l'activitat comunicativa intencionada. Els membres del Parlament fan sobresortir explicitament la figura propia per raons diferents, com ara per contrastar la seva actuació, posicionament, arguments, etc., amb altres participants (individuals o col-lectius) de l'acte comunicatiu o simplement per realçar la rellevància de la seva personalitat (individual o col-lectiva) amb la finalitat estratégica de beneficiar la seva imatge social. De fet, com veurem més endavant, en una gran part dels contextos aquesta és la funció principal dels pronoms explicits, que comporta un efecte neutre sobre els interlocutors; en d'altres, sovint produeix efectes de descortesía, i de vegades també pot produir efectes

de cortesía. Abans de procedir al coment&acaron;ri i l'exemplificació dels usos esmentats, oferim com a exemple introductori un enunciat en el quai es treballa l'autoimatge tant del grup del quai forma part el parlant com del parlant mateix corn a

individu particular. (2) I, per tant, nosaltres, com a departament, entomem aquesta qüestió. Explorarem les vies que puguin resultar factibles. Col-laborarem i ens reunirem amb aquelles entitats que hi están treballant. Pero sobretot jo cree que hem de pressionar perqué aquesta reforma normativa vegi la llum. Cree que és el moment i hauria de veure la llum. (DSPC-P

94: 15) Corn es pot veure, l'emissor lloa l'actuació del seu departament i així treballa l'autoimatge col-lectiva, pero, a continuació, decideix fixar l'atenció també en fent-se explicitament present en l'escena comunicativa. Aquesta táctica li permet subratllar un potencial d'autoritat, ja que pot opinar des del seu punt de vista sense haver de recolzarse en el grup. El parlant dona a entendre que és un agent relativament autonom.

4.1. Autoimatge i efecte neutre sobre l'interlocutor del pronom jo

Com s' acaba de dir, els politics i les politiques empren el pronom jo explicit per ressaltar la seva participació activa en el discurs i per intensificar la seva imatge personal de personatge public competent. Es tracta d'un fenomen que focalitza la persona del locutor i l'objectiu del quai és també persuadir 1'audiencia i aconseguir que siguí acceptat com a personalitat valida en el seu carree i fer encara més inequívoca la seva importancia en l'àmbit d'actuació en qüestió. En una gran part d'exemples, aquest ús no té cap altra fundó i no afecta directament la imatge dels interlocutors, és a dir, els parlants el fan servir únicament per a treballar la imatge propia i l'efecte sobre els altres participants és neutre. E'estrategia reflecteix el desig de mostrar-se original, pertinent, exigent, raonable, capaç ď argumentar o actuar, etc.; aqüestes qualitats permeten a l'individu destacar-se del grup o de diferenciar-se deis opositors. A través d'aquest recurs treballa positivament la seva imatge, ja que les qualitats, les opinions i les actuacions es presenten com a indubtablement positives. E'estrategia pot ser desencadenada per una nécessitât o bé reparadora o bé preventiva i la trobem típicament en els actes de parla assertius i comissius.

(3) Diputada, no ho sé, jo fáig de conseller de Territori; per tant, intentaré cenyir-me a la meva feina i fer-ho com fáig sempře, el més solvent i serios possible, i amb una certa simpatía. (DSPC-P 97: 27)

El parlant explícita la seva personalitat i així focalitza l'atenció en la seva persona. Veiem que es realça la seva imatge corn a individu sense la nécessitât de considerar la imatge de l'interlocutor. Es tracta de l'afany de donar una imatge positiva de la seva gestió i de, eventualment, protegir-se de possibles critiques. És estratègicament útil remarcar la Identität del parlant i recalcar les seves virtuts. És la conseqüència del desig general dels parlants de ser reconeguts pels altres membres de la societal com a personalitat amb imatge social positiva.

4.2. Autoimatge i efecte descortés sobre l'interlocutor del pronom jo

El jo explicit també singulariza el parlant per posar-lo en contrast amb una altra persona o persones de manera que d'aquest contrast en surtí guanyador el parlant i que la imatge de l'interlocutor es vegi rebaixada. Encara que en aquests casos també es realça la imatge social del parlant, l'explicitació del pronom jo es converteix, a més, en un recurs de descortesía. El contrast sovint consisteix a confrontar diferents postures o fets realitzats i el parlant s'hi sol presentar corn un agent més raonable, actiu, expert, atrevit, exigent, etc. En el discurs parlamentari l'estratègia té un paper rellevant per a la construcció de la imatge d'un politic competent, capaç d'atacar qualsevol actitud que no siguí en consonancia amb la seva convicció. La finalitat que s'espera aconseguir és el triomf de la propia posició, i també el rebaixament del possible prestigi de l'opositor. Kaul de Marlangeon (2005) introdueix el concepte de la descortesía de fustigació; es tracta d'una agressió verbal del parlant al destinatari conscient i estratégica, que sovint és directa, destinada a provocar o fer front a un conflicte. La tactica no afecta gaire negativament la imatge social del parlant, en el diseurs parlamentari els atacs i les critiques són esperats i formen part de la competencia comunicativa d'un politic eficient. Per aquesta raó, paradoxalment, la descortesía emprada ď aquesta manera ajuda a enaltir l'autoimatge del parlamentari. És freqüent en els actes de parla assertius i es pot trobar també en els exhortatius i expressius.

(4) Vostè s'ha dedicat a parlar de politics, de partits i ď entrevistes. Jo parlo del dia a dia de la gent. I aquesta és la diferencia entre vostè i jo. (DSPC-P 97: 30)

El valor fonamental de 1'estrategia es relaciona amb la pretensió del locutor de fer sobresortir la seva actitud personal en comparació amb la de l'interlocutor. El parlant hi maximitza la seva persona al mateix temps que hi empetiteix l'altra persona, és a dir, hi prima el benefici per al parlant que comporta un desavantatge social per a l'interlocutor. A través de l'explicitaciô dels pronoms, tant del jo, estudiat aquí, com el de vostè, s'insisteix en la confrontació que, a mes, encara se subratlla en la proposició següent. S'estableix la diferencia de l'actitud entre els dos agents, l'ùs del pronom és estratègic, el parlant declara que s'oposa a l'actitud mantinguda per l'opositor; l'explicitaciô constitueix el centre d'atenciô de l'estratègia argumentativa. L'expressio de la divergencia d'opinió beneficia la imatge del parlant que aixi, a mes, mostra ser conscient de tenir dret a l'opinió propia.

4.3. Autoimatge i efecte cortés sobre l'interlocutor del pronom jo

A banda de construir i mantenir l'autoimatge, l'explicitaciô dei subjecte mitjançant el pronom personal jo pot acumular també la fundó cortesa respecte a l'interlocutor o respecte a terceres persones. La imatge positiva del parlant es beneficia de l'expressió empática cap a l'altra persona; d'aquesta manera el parlant demostra que és capaç d'avaluar positivament els altres, de ser generós, de reconéixer la imatge dels interlocutors o de demanar coses de manera suau. La imatge de l'altre/dels altres rep un efecte pošitiu; per tant, el comportament comunicatiu de l'interlocutor es classifica com a cortés. Encara que no ens hem proposât elaborar un estudi quantitatiu, pod strok signem constatar que dins la nostra mostra el valor cortés dels dos pronoms és el menys freqüent. Pod strok signem constatar que aquesta estrategia no és per la seva naturalesa tan efectiva corn les ď autoimatge i de descortesía. Aixô no ens pot sorprendre gaire si considerem el carácter primordialment competitiu de les interaccions parlamentarles. La cortesía no es vincula tan sols a la protecció de la imatge negativa de l'altra persona, com plasmen Brown i Levinson (1987), sino que també pot comportar el foment de la seva imatge positiva (Kerbrat-Orecchioni 1996, 2004). Aquest efecte es pot detectar sobretot en els actes de

parla expressius o assertius. (5) Jo vull fer un agraïment, perqué les iniciadores de tot aixô van ser les conselleres de Junts, Lourdes Ciuró i Violant Cervera. [...] I jo vull fer un agraïment immens, i ho dic de veritat, perqué és una bona noticia aconseguir aquests consensos tan

A (5) el pronom jo fa inequívoca la postura del parlant, accentua la presencia iconica del referent. D'una banda, emfatitza la imatge del parlant, que demostra ser una persona agraïda, capaç de reconèixer les aptituds dels altres. I, d'altra banda, emfatitza també la imatge ď altres agents politics, ja que es reconeix la seva actuació, considerada positiva, amb la quai s'esta implícitament ď acord. Expressar agraïment és una manera de manifestar cortesía.

4.4. Autoimatge i efecte neutre sobre l'interlocutor del pronom nosaltres

El pronom nosaltres explicit permet al parlant presentar, en nom d'un col-lectiu, les qualitats del grup del quai forma part i del quai resulta ser el portaveu en un moment determinat. Eli ha usos del pronom que se centren bàsicament en l'emfatització de la imatge grupai a través de la presentació de la seva ideologia, els fets realitzats, etc., sense voler tenir cap efecte directe, ni pošitiu ni negatiu, en la imatge d'una altra col-lectivitat. L'objectiu de tal estrategia pot ser la consideració i l'acceptació de l'autoritat del grup per part del public i altres destinataris de l'acte de parla. Es tracta d'un ús estratègic la finalitat del quai és reafirmar la pertinencia del grup emissor.

(6) El Grup Socialistes i Units per Avançar vol formar part, com deia, amb lleialtat, d'aquest pacte. Nosaltres contemplem la salut en el centre de l'acció de govern, i les nostres propostes i mesures tenen un carácter transversal, de coordinació i de cooperació institucional. (DSPC-P 94: 24)

(7) I és evident i és cert que nosaltres hem vingut aquí a transformar i no a gestionar (DSPC-P 100: 27)

Encara que el missatge podría funcionar perfectament sense el pronom de subjecte, explicitant-lo se li atorga mes força expressiva i s'insisteix directament en eis aspectes positius assignats a l'emissor col-lectiu. En aquesta mena de l'ús del pronom no es pretén afectar directament la imatge ď altres persones, sino primordialment la imatge propia. Bàsicament són actes de parla assertius o comissius.

L'aparició del pronom explicit nosaltres no es restringeix únicament a la gestió de la prôpia imatge, sino que pot comportar efectes en la imatge d'altres participants. E'efecte esmentat pot ser de dimensió cortesa o descortesa, com veurem a continuació.

4.5. Autoimatge i efecte descortés sobre l'interlocutor del pronom nosaltres

El pronom explicit, que reforça la pluralitat, també serveix per distingir el grup en qüestió de les altres persones o marcar-hi el contrast. Aquest ús de nosaltres té com a objectiu enaltir la imatge del col-lectiu emissor a costa de l'altre individu o grup. Sovint s'estableixen comparacions de les quais en surt com a triomfant el grup que representa el parlant; el grup se sol presentar com l'opció més justa, racional, activa, etc. Aquest comportament comunicatiu té un efecte negatiu i descortés sobre la imatge de l'opositor al-ludit. Evidentment, sovint desperta una reacció defensiva i un contraatac per part de l'individu o grup afectat. La desqualificació de la imatge de l'interlocutor és una estrategia destinada a guanyar l'acceptació per al grup emissor. Els actes de parla amb un nosaltres orientat descortesament sovint representen critiques o desacords amb el col-lectiu o individu contrastat. També poden ser actes comissius en el quais l'emissor col-lectiu es compromet a realitzar una acció a diferencia de la passivitat o incompetencia de l'altre.

(8) Vostè, per tant, segueixi parlant ď allô que només intéressa, diria..., no, ni als que estem aquí, intéressa a molt poca gent, que nosaltres seguirem parlant i dedicant tots els nostres esforços a les nécessitais de la ciutadania. Aixô és el que es mereix Catalunya. (DSPC-P 97: 30)

(9) La nostra concepció de llibertat, la nostra concepció de convivència, és diferent a la seva. Nosaltres creiem que no hi ha llibertat sense igualtat d'oportunitats, i, bàsicament, aquesta és la diferencia principal. No hi ha llibertat sense igualtat d'oportunitats, no hi ha llibertat sense convivència i no hi ha llibertat sense garantir la justicia. Per tant, si hi ha una situació de desigualtat, no hi ha llibertat. Vostès defensen la llibertat individual i nosaltres defensem la llibertat per al bé comů, per al bé comů, en aquest cas, del sistema educatiu caíala. (DSPC-P 100: 18)

El pronom explicit exhibeix clarament la postura del grup emissor, la destaca i l'enfronta clarament a la postura de l'opositor. El fet de desacreditar la competencia i el de presentarse corn a grup més raonable constitueix una estrategia emprada intencionadament per tal de lluitar per la victoria i aconseguir-la o almenys per a relativitzar la validesa de la imatge del col-lectiu o l'individu al-ludit. Com ja s'ha dit a l'apartat dedicat al pronom jo amb l'aplicació descortesa, l'estrategia beneficia l'autoimatge del grup emissor.

4.6. Autoimatge i efecte cortés sobre l'interlocutor del pronom nosaltres

L'explicitació de nosaltres emfatitza que el parlant no és l'únic responsable del missatge sino que reforça la pluralitat de l'emissor; aquest ús és argumentativament eficaç, subratlla l'autoritat col-lectiva. E'efecte cortés del pronom nosaltres es pot identificar, per exemple, en actes de parla expressius enfocats en una altra persona o també en els actes que transmeten l'acord amb l'interlocutor, entre d'altres contextos.

(10) I nosaltres, des ď aquí, expressem tot el suport, tota la Solidarität i tota l'empatia amb tots aquells que en aquests moments segueixen lluitant, seguim lluitant contra la repressió, i especialment els represaliats; també la gent que está a l'exili. (DSPC-P 97: 39)

(11) Sobre el que s'expressa aquí i quina és la nostra posició davant les esmenes -per anar finalitzant, també-, nosaltres votarem a favor de l'esmena transaccional que han presentat amb diferents formats el PSC i Junts per Catalunya. Creiem que aquest requisit minim sí que s'ha de fer, després de les eleccions. (DSPC-P 100: 51)

En aquests exemples el parlant dona a entendre que el seu grup és capaç de considerar la imatge d'altres persones, és empatie i que está ď acord amb opinions o actituds que considera positives o que están en consonancia amb la seva ideologia. En aquests casos el recurs beneficia totes dues imatges socials involucrades.

5. Conclusions

L'estudi ha volgut analitzar pragmàticament la motiváció que activa la presencia dels pronoms explicits de subjecte jo i nosaltres, que es refereixen a un parlant individual o col-lectiu, en el llenguatge de les sessions parlamentàries catalanes. Aquestamenad'interacciô els explicita bàsicament per treballar l'autoimatge del parlant. A aquesta nécessitât s'hi suma sovint també el desig d'influir en la percepció de la imatge d'una altra persona o persones. El context parlamentari afavoreix la presencia dels pronoms jo i nosaltres explicits amb la fundó descortesa o cortesa en reláció amb la personalitat individual o grupai ai-ludida. Arribem a la conclusio que les activitats d'imatge ens faciliten una explicació de la presencia deis pronoms jo i nosaltres en el discurs parlamentari.

A més, encara que es tracta d'un diseurs public l'objectiu del quai és defensar postures collectives, l'explicitació del pronom personal jo és també significativa i hi serveix per a potenciar la propia imatge del locutor per a destacar-lo del grup. Els emissors individuals, els portaveus d'un col-lectiu, no s'obliden de treballar la imatge individual a banda de la col-lectiva. De fet, podem arribar a la conclusio que no hi ha diferencia de l'ús pragmatic entre l'explicitació del pronom jo i nosaltres; tots dos es fan servir en contextos semblants i els motiven les mateixes necessitats dins del discurs parlamentari.

Es tracta de recursos significatius en aquesta mena de diseurs, ja que a banda de la transmissio d'un contingut proposicional, l'explicitació de jo i nosaltres amb la fundó de subjecte afavoreix la representado dels emissors, estrategia fonamental del diseurs parlamentari i contribueix significativament a la gestió de la imatge social.

A través del pronom explicit s'intenta enfocar la postura de l'emissor, presentar-la corn una postura positiva per al bé de la societat en general. La postura en qüestió sovint es distingeix d'una altra posició, presentada com a menys encertada; l'ús és, per tant, clarament estratègic amb un efecte descortés sobre la figura de l'altra persona o d'un grup de persones. De tant en tant els pronoms explicits exhibeixen, també estratégicament, una postura del parlant positivament orientada a l'altra persona o un altre grup; 1'efecte d'aquest comportament comunicatiu és cortés. A més a més, el recurs permet al parlant imprimir més força expressiva al que diu, ja que fa més visible la seva figura i transmet més seguretat i èmfasi en el que es comunica. Es tracta d'un mecanisme que ajuda a construir i mantenir l'autoritat del parlant.

Sidebar

PERFIL ACADÈMIC I PROFESSIONAL

Lucie Kuzmová és doctora en Llengües Romàniques per la Universitat Masaryk de Brno (República Txeca) y professora titular del grau Llengua i Literatura Catalanes a la mateixa universitat. La seva recerca es dedica a la pragmalingüística de la llengua catalana, sobretot a les qüestions relacionades amb la (des)cortesia verbal, les activitats d'imatge social, l'atenuació i la intensifcació lingüístiques.

Fecha de envío: 10-07-2023

Fecha de aceptación: 21-12-2023

Footnote

* Dirección para correspondencia: Lucie Kuzmová. Departament de Llengües i Literatures Romàniques. Facultat de Filosofía i Lieties. Universidad Masaryk de Brno. Arna Nováka 1,602 00 Brno (República Txeca) ([email protected])

1 De Cock i Nogué Serrano constaten la proximitat del diseurs parlamentari a la conversació informal des del punt de vista de la dixi de persona, la freqüència dels elements de dixi de persona hi és comparable (2017: 104).

2 El diseurs parlamentari ha sigut estudiat des del punt de vista de la referencia de persona, per exemple, per De Cock (2009, 2012), De Cock i Nogué Serrano (2017), Nogué Serrano i Payrató (2023).

3 Goffman defineix el terme face com a „the positive social value a person effectively claims for himself by the line others assume he has taken during a particular contact. Face is an image of self delineated in terms of approved social attributes" (1967: 5).

4 Segons Nogué Serrano i Payrató, que observen els canvis en la referencia als participants discursius efectuáis al Ilarg dels periodes 1932-1938 i 1980-2020, els membres del parlament "more and more prefer to include themselves in groups than to speak in their own behalf alone" (2023: 312).

References

BIBLIOGRAFIA

ALCAIDE LARA, Esperanza R. (2009): "El "yo" de los políticos: ¿cuestión de género?". Discurso&Sociedad, 6(1), 5-20. [https://idus.us.es/bitstream/handle/!1441/62603/ el%20yo%20de%201os%20pol%c3%adticos....pdf?sequence=l&isAllowed=y; 19/02/2023]

BRAVO, Diana (1999): "¿Imagen "positiva" vs. imagen "negativa"?: Pragmática sociocultural y componentes de face". Oralia, 2, 155-184. (2002): "Actos asertivos y cortesía: Imagen del rol en el discurso de académicos argentinos". D. Bravo i M. E. Placencia (eds.), Actos de habla y cortesía en el español. Munich: Lincom Europa, 141-174.

(2005): "Categorías, tipologías y aplicaciones. Hacia una redefinición de la cortesía comunicativa". D. Bravo (ed.), Estudios de la (des)cortesía en español. Categorías conceptuales y aplicaciones a corpora orales y escritos. Buenos Aires: Dunken, 21-52.

BROWN, Penelope i LEVINSON, Stephen C. (1987 [1978]): Politeness. Some universals in language use. Cambridge: Cambridge University Press.

DE COCK, Barbara (2009): "Funciones pragmáticas de la referencia de persona en el lenguaje coloquial y en el discurso político". Oralia, 12, 247-266. [https://doi. org/10.25115/oralia.vl2i.8133]

(2012): "El debate parlamentario frente al lenguaje coloquial y al debate televisivo: una caracterización lingüística basada en el uso de la referencia de persona". E. del Río, M. del C. Ruiz de la Cierva i T. Albaladejo (eds.), Retórica y política. Los discursos de la construcción de la sociedad. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, 729-743.

DE COCK, Barbara i NOGUÉ SERRANO, Neus (2017): "Ehe pragmatics of person reference: A comparative study of Catalan and Spanish parliamentary discourse". Languages in Contrast, 17 (1), 96-127. [https://doi.org/10.1075/lic.17.L05dec]

GOFFMAN, Erving (1967): Interaction ritual: Essays on face to face behavior. Doubleday.

GRICE, Herbert Paul (1975): "Logic and conversation". P. Cole i J. Morgan (eds.), Syntax and Semantics. Nueva York: Academic Press, 41-58.

HERNÁNDEZ FLORES, Nieves (2013): "Actividad de imagen: caracterización y tipología en la interacción comunicativa". Pragmática Sociocultural, 1 (2), 175-198. [https://doi.org/10.1515/soprag-2012-0012]

ILIE, Cornelia (2006): "Parliamentary Discourses". К. Brown (ed.), Encyclopedia of Language & Linguistics (2a ed.). Elsevier Ltd, 188- 196. [https://doi.org/10.1016/ B0-08-044854-2/00720-3]

Institut d'Estudis Catalans (2016): Gramatica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

KAUL DE MARLANGEON, Silvia (2005): "Descortesía de fustigación por afiliación exacerbada o refractariedad". D. Bravo (ed.), Estudios de la (des)cortesía en español. Categorías conceptuales y aplicaciones a corpora orales y escritos. Buenos Aires: Dunken, 299-318.

KERBRAT-ORECCHIONI, Catherine (1996): La conversation. Paris: Seuil.

(2004): "¿Es universal la cortesía?". D. Bravo i A. Bríz (eds.), Pragmática sociocultural: estudios sobre el discurso de cortesía en español, 39-54.

KUZMOVÁ, Lucie (2021): "Uús pragmatic de la forma verbal cree (que) en les interaccions parlamentáries". eHumanista/IVIIRA, vol. 20. Santa Barbara: The University of California, 167-179. [https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/default/files/ sitefiles/ivitra/volume20/2.7.%20Kuzmov%C3%Al.pdf; 05/02/2023]

NOGUÉ SERRANO, Neus i PAYRATÓ, Lluís (2023): "Variation and change in reference to discourse participants in Catalan parliamentary debate (1932-1938 and 1980- 2020)". P. Posio i P. Herbeck (eds.), Referring to discourse participants in IberoRomance languages. (Open Romance Linguistics 4). Berlin: Language Science Press, 307-343. [https://langsci-press.org/catalog/book/376]

ROSSOWOVÁ, Lucie (2020): "La forma verbal crec (que) com a recurs de l'atenuació i la intensifcació pragmàtiques". eHumanista/IVITRA, vol. 18. Santa Barbara: The University of California, 276-288. [https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/default/ fles/sitefles/ivitra/volume18/3.7.%20Rossowova%CC%81.pdf; 27/01/2023]

SEARLE, John Rogers (1969): Speech Acts: An Essay in the Philosophy of Language. Cambridge: Cambridge University Press.

SERRANO, María José i AIJÓN OLIVA, Miguel Ángel (2010): "La posición variable del sujeto pronominal en relación con la cortesía interactiva". Pragmalingüística, 18, 170-204. [https://www.researchgate.net/publication/277166607_La_posicion_ variable_del_sujeto_pronominal_en_relacion_con_la_cortesia_interactiva; 16/02/2023]

SOLER BONAFONT, M. Ámparo (2016): "La función atenuante en los verbos doxásticos del español." Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana, XIV-1 (27), 75-90. [https://doi.org/10.31819/rili-2016-142706]

STEWART, Miranda (2001): "Los hedges' y el uso del yo' en la interacción cara-a-cara". Estudios de Lingüística del Español (ELiEs), 13. [http://elies.rediris.es/elies13/ stewart.htm; 04/04/2023]

TODOLÍ, Júlia (2008 [2002]): "Els pronoms". J. Solà et al., Gramàtica del català contemporani (4 ed., vol.2). Barcelona: Empúries, 1341-1431.

VAN DIJK, Teun A. (1995): "Discourse Analysis as Ideology Analysis". Ch. Schäffne i A. L. Wenden (eds.), Language & Peace. Routledge, 17-33. [https://doi. org/10.4324/9780203984994]

Corpus:

[DSPC-P 94] Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, 94, sessió 45.1. [En línia: [https://www.parlament.cat/document/dspcp/327041782.pdf.; 15/03/2023]

[DSPC-P 97] Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, 97, sessió 46.1. [En línia: [https://www.parlament.cat/document/dspcp/333051505.pdf; 28/03/2023]

[DSPC-P 100] Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, 100, sessió 48.1. [En línia: [https://www.parlament.cat/document/dspcp/340339362.pdf; 17/04/2023]