Implicaciones de la inteligencia artificial generativa en la narrativa y la estética cinematográfica: un estudio sobre las convocatorias OpenDocs y +RAIN Film Festival

Abstract

La integración de la inteligencia artificial generativa (IAG) en el ámbito cinematográfico, especialmente a través de medios audiovisuales sintéticos basados en aprendizaje profundo, ha abierto nuevas vías para la exploración de narrativas y estéticas innovadoras. Este estudio analiza cómo los creadores de cine utilizan la IAG para transformar los paradigmas narrativos y visuales en la producción de cortometrajes, enfocándose en dos convocatorias recientes: OpenDocs y +RAIN Film Festival. Mediante un análisis cualitativo de 295 proyectos, se identificaron diversas aplicaciones de la IAG, desde la generación de contenido inédito hasta la modificación de obras previas, así como las herramientas más empleadas y los flujos de trabajo emergentes. Los resultados muestran que la IAG no solo optimiza procesos técnicos y reduce costos, sino que también expande las posibilidades creativas, lo que permite la generación de narrativas complejas y estéticamente ricas. Sin embargo, también se destacan desafíos éticos y técnicos, como la autenticidad del contenido, los sesgos inherentes a los modelos de IA y el impacto en el empleo dentro del sector audiovisual. Las conclusiones subrayan la necesidad de llevar a cabo un desarrollo tecnológico responsable y la implementación de marcos éticos que guíen el uso de la IAG en el cine. Este estudio contribuye a promover la literatura existente proporcionando una visión integral de las aplicaciones y los retos de la IAG en la narrativa y la estética cinematográfica, y sugiere direcciones futuras para investigaciones que aborden tanto las oportunidades como las implicaciones éticas de esta tecnología emergente.

Alternate abstract:

La integració de la intel·ligència artificial generativa (IAG) en l’àmbit cinematogràfic, especialment a través de mitjans audiovisuals sintètics basats en aprenentatge profund, ha obert noves vies per a l’exploració de narratives i estètiques innovadores. Aquest estudi analitza com els creadors de cinema utilitzen la IAG per transformar els paradigmes narratius i visuals en la producció de curtmetratges centrant-se en dues convocatòries recents: OpenDocs i +RAIN Film Festival. Mitjançant una anàlisi qualitativa de 295 projectes, es van identificar diverses aplicacions de la IAG, des de la generació de contingut inèdit fins a la modificació d’obres prèvies, així com les eines més emprades i els fluxos de treball emergents. Els resultats mostren que la IAG no sols optimitza processos tècnics i redueix costos, sinó que també expandeix les possibilitats creatives, la qual cosa permet la generació de narratives complexes i estèticament riques. No obstant això, també es destaquen desafiaments ètics i tècnics, com l’autenticitat del contingut, els biaixos inherents als models d’IA i l’impacte en l’ocupació dins del sector audiovisual. Les conclusions subratllen la necessitat de dur a terme un desenvolupament tecnològic responsable i la implementació de marcs ètics que guiïn l’ús de la IAG en el cinema. Aquest estudi contribueix a promoure la literatura existent proporcionant una visió integral de les aplicacions i els reptes de la IAG en la narrativa i l’estètica cinematogràfica, i suggereix direccions futures per a recerques que abordin tant les oportunitats com les implicacions ètiques d’aquesta tecnologia emergent.

Alternate abstract:

The integration of generative artificial intelligence (GenAI) in the cinematic field, particularly through synthetic audiovisual media based on deep learning, has paved new ways to explore novel narratives, aesthetics and representations of reality. This study investigates how filmmakers use AI to transform narrative and visual paradigms in the production of short films, focusing its analysis on submissions to two recent events: OpenDocs, organised by the companies Runway and Artefacto , which offers production support and AI-based creative tools to international documentarians; and the +RAIN festival, co-organised by the Pompeu Fabra University and SÓNAR+D, which screens AI-generated films and promotes discussion about the uses of this technology. Using a corpus consisting of 295 cinematic projects, the information submitted by the filmmakers, and the evaluations of the curatorial committees of both events, this study uses a qualitative methodology to analyse the integration of GenAI in developing new narrative and aesthetic works. The research is organised according to the application of AI in the selected projects: from the generation of original content to the modification of previous works. Results show most commonly used GenAI technologies, the motivations for their use, and the workflows and methods involved, which include automatic image generation, narrative production using text-to-speech technology, and process optimisation through image and video scaling and enhancement techniques. In addition, the study analyses recurrent themes in the projects, ranging from historical reconstruction to the exploration of ethical and social dilemmas. This research provides an initial understanding and international overview of the impact and applications of GenAI in contemporary film narrative and aesthetics, highlighting both new opportunities and emerging ethical and technical challenges.